El narrador d´Els camps dels vençits, educat encara en les consignes del franquisme, se sent desconcertat quan xoca amb una altra dimensió de la realitat: els afusellaments del 27 de setembre de 1975, viscuts, però com a emigrant veremador a França. Més tard, també descobrirà com la pròpia família, vençuts en la guerra, havien construït per als més joves una mentida sobre el seu propi passat com una forma de protecció col·lectiva. En aquesta novel·la, Toni Cucarella parteix d´elements autobiogràfics per esbossar el conflicte a què es va educar sota el franquisme. Una generació que l´any de la mort de Franco eren adolescents i tot just començaven a copsar la realitat que els envoltava. Aquesta realitat havia estat imposada pels vencedors d´una guerra esdevinguda durant la generació dels avis (els vençuts) i consolidada en la dels pares (els resignats).