En aquest conte els nens i les nenes van tranquils a jugar al parc o potser al pati de lescola. La pilota den Pau constitueix el vincle que aglutina en el grup els nens i les nenes que van arribant. Algú penja la pilota den Pau; en Pau senfada i plora mentre els altres cerquen la pilota. Per uns instants, en Pau, quan sadona de la presència de la lluna, dubta, fet que expressa que en el món màgic dels petits de quatre i cinc anys tot és possible. La pilota torna a aparèixer però no queda clar com ha tornat al pati. La qüestió es deixa oberta a la imaginació dels lectors i de les lectores.La diversitat, en aquest conte, es presenta des de la perspectiva de les necessitats comunes de tots els nens i les nenes: la necessitat de jugar per plaer, la daprendre i la dapendre a compartir i a ser tingut en compte pels altres. El fil del conte se segueix a través de la pilota, que passa dun infant a laltre i que serveix per presentar cada personatge mentre el text els atribueix un nom. El fons de les imatges representa un espai del poble o dun barri habitable pels infants, que, si bé sembla ideal, no és impossible!