Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música..., una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel•ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal•la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia. Animal crepuscular i nocturn, l’eriçó és discret per natura i, com la Renée, és punxegut a l’exterior i refinat a l’interior. Comèdia polifònica, sovint impertinent, L’elegància de l’eriçó ha merescut el Premi dels llibreters francesos 2007. “L’elegància de l’eriçó és una comèdia a dues veus, un llibre seductor i ple d’humor, que explica com sobreviure en un món estereotipat gràcies a l’amistat, la sensibilitat i l’anticonformisme. Tota una declaració d’amor a la vida.”. Isabelle Leclerc , Llibreria L’Imagigraphe, París.