Sabíeu que hi ha persones que tenen dos ADN diferents? És cert que si utilitzem guants la policia no pot identifi car-nos si cometem un delicte? És encertat creure que un incendi ha estat provocat quan es troben accelerants a l’escena del crim? Ens poden identifi car per l’empremta d’una orella? Per què els caníbals no tenen llei? Com s’esbrina la marca d’un vehicle que ha fugit després d’un atropellament? Com se sap des de quin edifi ci han disparat algú al mig del carrer? És legal presentar davant un jurat el resultat del polígraf o del detector de mentides? Pot ser una simple larva de mosca la prova que acusi un assassí? Sabíeu que les empremtes dactilars del DNI no poden ser consultades per presentar algú com a sospitós? Es pot saber l’edat d’un cadàver analitzant-ne l’interior de la calavera?… Tots hem cregut en algun moment que podríem cometre un crim perfecte sense que ens descobrissin, en una mena de joc fi ctici. Però la realitat és una altra, els cossos policials disposen de mecanismes, molt sofisticats, que fan que els delictes sense aclarir siguin una minoria dins l’estadística policial. En aquest llibre tindreu l’oportunitat de conèixer alguns dels detalls de la manera d’actuar de la nostra policia, del l’FBI, o de la fi cció del CSI. Recordem la frase preferida de l’autor: “Si vostè té caspa no pot ser un assassí”.