És aquest un poemari que senfronta a la realitat més immediata, propera, que és llegida a través de dos vidres: lun de més abstracte, per mirar de lluny -la cara A, en podríem dir- i laltre de més concret, de vista cansada -la cara B-. Així que al llarg de tots els poemes es planteja la relació de la persona amb el medi on viu, a través de lescriptura, de lamor, de la vida al mig daquest món concret però, alhora, globalitzat. Amb espai per al dolor, però també per al plaer.