Sense anar tan lluny , la novel·la inèdita que ara presentem, s’hauria publicat cap a finals dels anys seixanta si l’autor no l’hagués deixada inacabada. Servint-se d’una argúcia ben pròpia del seu univers de ficció, Calders hi juga amb el concepte del temps cronològic per presentar-nos una visió rica i bigarrada de la societat catalana d’aquells anys, marcada per uns canvis econòmics, demogràfics i culturals que la sacsejaren vivament. Es tracta d’una novel·la sobre el temps individual i col·lectiu, poblada de personatges que es mouen governats per una voluntat aliena i poc coneguda, però sense perdre la humanitat que els fa típicament caldersians. L’edició, a cura de Valentí Rossell –llicenciat en Filologia Catalana per la UAB–, inclou, a més d’un estudi introductori, un aparat de variants que reflecteix el contingut dels dos testimonis (mecanoscrit i manuscrit) llegats per l’autor al Fons Pere Calders de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels noms destacats de la narrativa europea del segle XX i un dels autors més llegits de la literatura catalana. La seva excel·lència en el conreu del conte i de la novel·la li permeté d’escriure obres de l’alçada de Cròniques de la veritat oculta o Ronda naval sota la boira, entre moltes altres. Després d’un període d’exili de més de vint anys en què la temàtica mexicana va protagonitzar la seva trajectòria, la tornada a Catalunya comportà un nou tomb en els seus centres d’interès literari.