LEmpordà, un mas situat a les terres que ara formen part dels Aiguamolls i els habitants dels pobles veïns són els protagonistes de la novel·la. En aquestes terres, riques en llegendes i en narracions déssers imaginaris, es desenvolupa una trama en la qual es posa de manifest que sovint són els monstres més pròxims els que, dotats duna aparença humana, poden fer més mal que els que fabrica la imaginació dels pobles i dels seus poetes. La història transcorre entre la postguerra i lèpoca actual, seguint el tronc duna família desfasada i decadent. Terratinents, falangistes de conveniència, parcers represaliats i grimpadors sense escrúpols que lluiten per sobreviure en un món que canvia molt ràpidament. En contraposició amb tots ells, trobem en Pere, linnocent i idealista fuill dun maquis. Dues dones sel disputen: la bella i sensual Carolina i la Margot, múrria i refotuda, que simbolitza lesperit lliure i sorneguer de la gent empordanesa. I dues posicions el tempten: la del naixent moviment ecologista, encarnat pels primers somiadors aque intentaven crear un parc natural als aiguamolls, i la dels promotors de les noves urbanitzacions de la costa, amb les seves ofertes de diner fàcil. I tots ells, vells i joves, capellans i poetes, tocats per la tramuntana i neguitejats i excitats pel roenc, el vent de linfern , un vent que només trobareu en aquest racó, a migjorn de la serra de Verdera, i que apareix cíclicament com a motiu conductor, a la manera dels leitmotivs de les òperes wagnerianes.