Les relacions de parella sense un amor saludable poden tenir la seva causa en conductes afectives lesives, que provoquen l’anul·lació personal de qui les pateix. La víctima, però, en moltes ocasions es llança a una relació clarament perjudicial perquè no reconeix de manera prèvia el comportament negatiu de l’altra persona o, un cop el sofreix, no és capaç de trencar aquest perillós vincle. A Amors altament perillosos, el reconegut psicòleg Walter Riso insta els lectors a la prevenció i l’enfrontament dels “estils afectius dels quals seria millor no enamorar-se”. Les 8 principals conductes lesives corresponen a l’“estil histriònic o teatral”; el “paranoic o vigilant”, que és l’“amor desconfiat”, semblant a “viure amb l’enemic”; “el passiu-agressiu” o “amor subversiu”; el “narcisista o egocèntric”, l’“amor egoista”; l’“obsessiu o compulsiu” o “amor perfeccionista”, que condueix al “malson d’un amor rígid i meticulós”; l’“estil antisocial o baralladís”, l’“amor violent”, on s’acostuma a caure per “l’atracció del guerrer”; l’“esquizoide o ermità”, en què es pateix un “amor desvinculat o indiferent” a causa de “la territorialitat impenetrable de l’ermità afectiu”; i el “limítrof o inestable”, l’“amor caòtic”. Mentre el paranoic vulnera la confiança bàsica que hauria de tenir una parella, el passiu-agressiu suscita aquesta qüestió fonamental: “¿Com aproximar-nos a la persona estimada si no diem el que pensem i sentim amb llibertat?”. Així com el narcisista evita el tractament d’igual a igual, el perfeccionista impedeix l’amor en fix