El cinema de Pere Portabella és realment singular. En la distància de quaranta anys que separa la seva primera pel·lícula ( No compteu amb els dits , 1967) de la darrera ( Die Stille vor Bach , 2007) hi ha un element que les uneix, immutable, i els dóna consistència: una determinada concepció del llenguatge, creativa i original, situada fora dels paràmetres estàndards. Aquest llibre es proposa desvelar quins són els trets particulars del cinema de Portabella, fent a més un recorregut per la vida professional del cineasta, amb una atenció especial al seu entorn polític i cultural, i també al treball que duu a terme com a productor.