Tres anys separen la creació de La mort d’Ivan Ilitx (1886) de La sonata a Kreutzer (1889), i poden inscriure’s en la darrera època creativa de Tolstoi , és a dir, la immediatament posterior a la publicació d’Anna Karènina . Si bé les dues obres neixen amb fins moralitzants ( a La mort d’Ivan Ilitx l’escriptor aborda la por a la mort i la transcendència, i a La sonata de a Kreutzer l’ànsia de la castedat total), el missatge que en un principi Tolstoi colia transmetre queda diluït en benefici d’un estil excepcionalment madur i àgil. El que el geni rus es planteja en un principi acaba cedint, sempre a la veritat de la literatura en estat pur: Aixa, un relat com La mort d’Ivan Ilitx ha estat considerat per molts crítics i lectors com una de les narracions més genials de la història de la literatura.