Lhistoriador francès Pierre Vilar (1906-2003) ha estat una de les figures més influents en la historiografia catalana a partir de la dècada dels seixanta. De la seva abundant bibliografia sobre metodologia històrica i història de Catalunya destaca Catalunya dins lEspanya moderna (1962), de la qual arribà a publicar fins a tres volums que han esdevingut una obra de referència ineludible per als interessats en la història del país des duna perspectiva multidisciplinària que abraça la geografia, leconomia, la política i la cultura. La vinculació de Vilar amb Catalunya data de ben jove. Amb poc menys de trenta anys, Vilar sestablí a Barcelona com a professor de lInstitut Français de Barcelona, primer entre els anys 1934-1936 i, després, un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Des de 1951 fou director destudis a lÉcole Pratique des Hautes Études de París i, a partir de 1965, professor de la Universitat de París. Nomenat lany 1979 doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, lany 2000 la Generalitat de Catalunya li concedí la Medalla dOr en reconeixement a la seva tasca historiogràfica. Aquest volum explora, de la mà dels màxims especialistes en la matèria i alhora destacats deixebles de Pierre Vilar, la vida i lobra del que es considera un dels historiadors de Catalunya més rellevants del segle xx.