Aquest llibre recull una part dels articles periodístics que va escriure Teresa Pàmies entre 1936 i 1939, a més dels articles dels quals ella va ser protagonista. És una antologia, doncs, que reprodueix la memòria històrica de la nostra societat, el retrat viu a través d’un prisma únic i particular, a través d’uns ulls, els de la camarada Teresa Pàmies. Amb uns escrits directes, enèrgics i emotius fem un recorregut pel dia a dia de la Guerra Civil espanyola. Una visió que s’allunya de la ja recollida per l’autora en els seus llibres autobiogràfics Quan érem capitans i Quan érem exiliats. Llibres que foren escrits des de la reflexió i l’assimilació adquirida pel pas del temps. En aquesta compilació, en canvi, hi trobem el relat d’allò que va passar, tal com va passar en aquell moment, i els pensaments i sentiments que l’escriptora va tenir aleshores. Un dia a dia ple de força, entusiasme i emotivitat. Aquesta recopilació es completa amb dues epístoles i una postal de l’estada de Teresa Pàmies als Estats Units d’Amèrica durant el Congrés per la Pau. Es tracta d’unes missives, dirigides al seu germà Josep, que recullen els seus pensaments, els seus sentiments i les seves preocupacions quotidianes.