Als palaus reials hi havia una porta incògnita que facilitava de forma secreta lentrada dels amants. Escriure en un tros qualsevol de paper, duna manera privada, fins i tot subreptícia, també és una porta incògnita per on arribem a veure el perfil ombrívol de la Història. Escriure -diu Valentí Puig - és a la vegada una de les millors astúcies de la felicitat. La reedició conjunta dels dietaris Bosc endins (1970-1979) i Materia obscura (1980-1984) recupera pels lectors una mirada sobre la nostra època, els símbols i les ruïnes, sense cap defalliment de la vocació de felicitat mes enllà del caos i de les mesquineses. Vet aquí una veu que pretén trobar la maduresa malgrat saber que la immaduresa és perpètua. Porta incògnita també ens introdueix al petit jardí que Voltaire ens comminava a cultivar. Potser tot sigui escriure en la intersecció del temps, entre lansietat i la gràcia.