La llegenda del Rescat de les Cent Donzelles representa un exemple clar i diàfan de la implicació d’un grup humà amb un territori. Aquest treball pretén analitzar els elements simbòlics d’una llegenda que ha transcendit l’àmbit local, el de Bagà, vila que fou capital de les baronies de Pinós i Mataplana, i el de Vila-seca, indret clau en el desenvolupament del relat, per arrelar amb força en l’àmbit nacional. El llibre, però, no només vol explicar la llegenda, sinó que intenta escatir perquè els elements que la conformen són aquells i no uns altres. A partir de la descoberta del document més antic que narra la llegenda del Rescat, i fins a l’actualitat, les preguntes brollen de manera atropellada. Perquè són cent les donzelles demanades? Perquè són sant Esteve i sant Genís els protagonistes del miracle? Perquè els cavalls han de ser blancs? Perquè acaba com acaba la narració? Perquè... si no hagués estat així?