Anna Tortajada i altres dues dones catalanes van voler conèixer de prop la realitat del poble afganès, sotmès a la follia de lintegrisme talibà davant la mirada distreta dOccident, i a lestiu de 2000 es van arriscar a emprendre un viatge que les menaria de primer a Peshawar, la ciutat pakistanesa on malviuen la majoria dels exiliats afganesos, i després a Kabul, capital de lAfganistan i centre neuràlgic del poder talibà.En el viatge danada, lescriptora duia al sarró la curiositat de saber i les ganes de visitar els centres clandestins on sembasta la llibertat. A la tornada, va portar el record duns somriures tristos i un deure inajornable: havia dexplicar-ho tot, denunciant un règim que tortura i mata en nom de la religió.Així va néixer El crit silenciat, un diari de viatge molt peculiar on lesglai es barreja amb lamor i el respecte envers un poble que viu a linfern, però que sap que entre els plecs duna burca resta encara un lloc per a lesperança.