En els primers capítols del Llibre dels fets, Jaume I explica, amb entusiasme i una certa dosi de manipulació, la història de la seva àvia, Eudòcia Comnena, una princesa bizantina amb un destí infortunat. Nascuda a Constantinoble en la cort més opulenta de l’edat mitjana, a Eudòcia la van comprometre amb un príncep català, Ramon Berenguer IV de Provença, però a la fi es va casar amb un home de rang inferior, Guillem VIII de Montpeller. Repudiada posteriorment pel seu espòs, l’«emperadriu», com l’anomenaven els trobadors devots, acabà els seus dies en el recer d’una abadia. Va ser, a primera vista, un humil peó en el vast i complex tauler diplomàtic en què els principals actors polítics de l’època lluitaven aferrissadament per l’hegemonia a Occitània i l’imperi universal. Però, a desgrat de la seva feblesa i del seu aïllament, la bizantina va perseverar en la defensa dels drets que tenia com a cònjuge i senyora. La seva mig oblidada desventura ens obre els ulls a un món que, com el nostre, estava regit per una xarxa intricada d’interessos contraposats i poblat per figures tràgiques, una mica grotesques, i alhora commovedores.