Recull d’una cinquantena de poemes de dotze versos eneasíl·labs i decasíl·labs blancs que són tot un homenatge a l’entorn natural i, especialment, a la muntanya pirinenca com a element aglutinador d’una poesia oberta, clara on una paraula segura i sempre justa i esmolada ens fa recórrer tant l’orografia real com les valls i els cims del propi pensament. Ningú no sap que encara queden llops / als boscos prohibits de la nostàlgia. Estevanac –nom que ens remet a un animal que pica profundament tant els cossos com les ànimes– és el llibre que consolida definitivament Amadeu Vidal i Bonafont com un poeta ja de plena maduresa i brillantor creatives. Llibre prologat per Antoni Xumet Data de publicació: desembre de 2008