Reconegut fins ara com un dels narradors més interessants de la literatura catalana dels últims anys, Víctor Gayà ens ofereix amb Com la sequera un brillant debut com a poeta líric. Es tracta dun llibre contundent, sever i sarcàstic, de to existencial, que sembla haver assimilat a la perfecció les altes lliçons dun Salvador Espriu o dun Joan Vinyoli, i que proposa una sostinguda meditació sobre lúnic tema que mereix un esforç daquest ordre: la presa de consciència de la pròpia mort. A partir daquí, Víctor Gayà construeix, amb la seca plenitud dun estil que combina lautoelegia amb el sarcasme, una ètica de ressons clàssics per a temps desesperats que converteix en universal labast de les seves paraules, i fa de Com la sequera una interrogació clara i honesta que sadreça, per il·luminar-la, a la intimitat de cadascun de nosaltres.