El sagrat i el profà; els éssers microscòpics i les extensions còsmiques; els àtoms presocràtics i els fractals de la ciència postmoderna; la intel·ligència i lamor com a màxims atributs de lésser humà: aquests són els elements amb què Pere Perelló i Nomdedéu basteix a La llei un discurs poètic entorn de la condició humana sotmesa a la dialèctica entre limmanent i el transcendent. La tendència, doble i simultània, de home envers el no-res i la totalitat és la premissa daquesta llei existencial, formulada al llarg daquestes pàgines -com volia el mestre J.V Foix- en versos ben tallats i arrodonida estrofa. Poesia del coneixement i de lanticipació, de la memòria remota i de linstint atàvic, de la intuïció i de la latència: aquest llibre ens proposa una excel·lent -i, per als gustos ara dominants, gratament inusual- aposta per la indagació espiritual, que no renuncia a lexploració de llenguatge a la recerca de noves formes dexpressió i de joc. Poesia de lexigència, de lespeculació, de linesperat i linexplorat, La llei constitueix una immillorable ocasió dentrar en contacte amb dues plenituds: la de Pere Perelló i Nomdedéu com a poeta, i la de la mateixa vida, aquí celebrada en un càntic bell i pertorbador.)