Fa tres segles que la paraula catalana sestavella sistemàticament contra el mur espanyol. Tres segles en el decurs dels quals homes i dones dels Països Catalans, vinculats a la política, les arts, les ciències o el pensament, han fracassat en lintent dexplicar a Espanya la irrenunciable voluntat de ser del poble català. Tots els esforços en aquest sentit, plens de bona fe, han resultat fallits i han trobat sempre una única resposta: cerrazón. Cerrazón contra la llengua, la identitat i les llibertats nacionals catalanes; cerrazón per admetre que els drets dels pobles no prescriuen i que Catalunya ja era una nació molt abans que Espanya nesdevingués. [...] No hi ha nació sense autoconsciència i tota autoconsciència comporta voluntat dautogovern. La idea és negar lexistència nacional de Catalunya per tal que així, reduïda la identitat catalana a un mer sentiment, no hi hagi cap escletxa jurídica que nafavoreixi lautodeterminació. (Del pròleg de Víctor Alexandre)