El llibre que el lector té entre les seves mans mai no s’hauria hagut d’escriure. El novembre de l’any 2004 moria el filòsof i professor José María Ortega (1935-2004). El dolor per la seva pèrdua va inspirar uns quants dels poemes que componen aquest llibre d’homenatge i d’amistat i que després es van convertir en una ofrena poètica. L’autor d’aquestes pàgines ens comunica el seu dolor a cada plana: la tristesa, la solitud, l’angoixa, la por... Hi són presents en cada vers, però sense renunciar, en el poema final, a l’esperança. El desig, malgrat tot, d’imposar-se a la vida mitjançant la vida, el delit de perdurar més enllà de la tristesa i del silenci dels qui vam estimar i ara ens són ja absents per sempre. El poeta, amb tot, no tan sols recorda el seu amic desaparegut. Hi ha un record per a la mare, els avis, l’amor desnonat i menystingut... Un recorregut per totes les morts, no solament la mort física, que ens aclaparen i ens fan envellir de cop. I tot, però, expressat a través de l’art, perquè en quedi constància, perquè no faci tant de mal. L’anhel pregon de l’ésser humà, en el fons, per a comunicar-se.