La guerra que va patir Catalunya juntament amb la resta de l’Estat espanyol durant els anys 1936-1939, va representar una molt sensible pèrdua entre els diferents nivells i dintre de totes les classes socials. L’exili forçós a què es van veure abocats polítics, intel·lectuals, literats, professionals i artistes de tota mena, va representar una minva aclaparadora per a unes generacions que des d’una segona República poc temps abans estrenada, miraven i s’obrien cap a una modernització prometedora i plena d’esperança. D’aquesta nombrosa plèiade, alguns, sortosament, van poder retornar; altres, van deixar unes arrels que mai més no recuperarien. A aquest darrer grup pertany Joan Gols i Soler, nacionalista intransigent, qui, malgrat dur a terme una activitat incessant dins el món de la cultura i tenir una extraordinària vocació pedagògica, atret per tots els vessants del saber i del coneixement i, de manera significativa, per tota activitat relacionada amb el progrés del propi país, ha restat durant llargs anys ignorat i desconegut a casa seva. Donant a conèixer la personalitat de Joan Gols i Soler, que se’ns presenta com una figura característica de l’època, l’anomenada segona generació noucentista, aquest llibre intenta fer justícia a un d’aquells homes que, fidels als seus ideals, va haver de morir lluny de la seva terra. La guerra que sufrió Cataluña junto con el resto del Estado español durante los años 1936-1939, representó una muy sensible pérdida entre los diferentes niveles y dentro de todas las clases sociales. El exilio forzoso a que se vieron abocados políticos, intelectuales, literatos, profesionales y artistas de todo tipo, representó una merma abrumadora para unas generaciones que desde una segunda República poco tiempo antes estrenada, miraban y se abre hacia una modernización prometedora y llena de esperanza. De esta numerosa pléyade, algunos, afortunadamente, pudieron volver, otros,