Omair Ahmad Hi ha una petita ciutat a la vall del Caixmir, situada al districte que els uns anomenen Anantnag i els altres Islamabad. L’aire és net i esmolat, arriba fresc de les muntanyes i hi ha el so perpetu de l’aigua que corre, petits rierols que flueixen per trobar-se amb un riu. Un dia que no era del tot estiu ni del tot tardor, una ombra d’un soldat va passar per la paret d’una casa deshabitada des de feia molts anys.» Sense terra és un conjunt de petites històries amb un lligam comú, la superació de la vida quotidiana en el rerefons rural de l’Índia moderna. Personatges que es veuen obligats a adaptar-se a un entorn totalment desconegut, personatges que sorprenen i ens fan descobrir emocions i sentiments, extrets a partir de l’experiència personal de l’autor. L’obra transmet la inquietud d’haver de començar de nou, sense saber si mai trobaràs el que has deixat enrere, però amb la ferma voluntat de sentir que pertanys a algun lloc.