Origami és un llibre diferent, inclassificable i inqualificable, que beu de l’essencialitat oriental per tal d’explicar el món, almenys unes quantes de les seves parcel·les, amb aquella concreció i sinceritat que solament la cultura japonesa sap conferir a la realitat. Aquest llibre també, en aquest sentit, és un homenatge d’Israel Clarà al Japó, país del qual es declara venerador i que constitueix un dels seus entorns predilectes per a poder trobar aquell locus amoenus present en totes les cultures com a espai privat de recolliment i de meditació sobre la vida. L’expressió japonesa Origami és la que es fa servir per a denominar l’ancestral art de la papiroflèxia, que en el Japó porta practicant-se amb fenomenal mestratge des de fa molts i molts segles. L’Origami, doncs, seria l’art a través del qual el món es torna paper, és a dir, eteri, trencadís, inconstant, i que, per tant, ens recorda que la vida és fugissera i que cal estar preparats per tal de poder-la viure amb tota la seva intensitat i consistència. Aquest llibre, doncs, a banda d’un homenatge, també suposa un recordatori en aquest sentit: cal viure i gaudir de la vida abans que no sigui massa tard i ja no hi hagi tornada enrere.