El que engegue ara no sé si és poesia, assaig, narrativa, prosa poètica o poema en prosa, que tant és, poesia assagística o assaig amb ritme sense rima, que tant se val; ni tan sols sé si més aviat són cotxes de tracció animal que no vehicles a motor, que tant me fa. Voldria, això sí, que aquells que pugen als meus autos -dissipacions de tot xassís estable-, aprofiten la fricció de les formes i dels continguts per a experimentar una sensació amortidora, dilatòria, la prudent i retentiva reducció de marxes