«Un temps enrere vaig voler la glòria», com el meu admirat Joan Llacuna volia la seva corona de llorer. La vaig tenir i la tinc. La Història no hauria de ser ocultada, sinó alçada perquè se’n veiés la llum [...] «Flux i reflux d’arenes obstinades» fan que, els últims anys, la sorra ben calculada de gestors culturals, instigadors i detentors de cànons i memòries hagin volgut cobrir l’obra notable d’aquesta escriptora que ara us parla, «cendra dolguda, incendiada», per ofegar la seva veu [...] Recordeu que «l’aigua s’emporta, lenta, la cistella dels prínceps». Ells, els dictadors, passaran. Però la meva literatura «no defalleix ni amb la sang del capvespre».