El títol d’aquesta obra, Miolen gats en nits de lluna roja , aplega un conjunt de poemes seqüencials que formen una unitat, el discurs del poeta que esdevé la nit i contempla des de la finestra la vida i la felicitat, la tendra llum daquells dos cossos femenins plurals en la intimitat del seu amor i, per tant, la seva conseqüent derrota com a ésser que estima. Però el poeta no es limita a descriure l’absolut d’aquest amor lèsbic del qual no participa, sinó que reflexiona, a través dels versos, sobre la possibilitat que ens ofereix l’amor d’esdevenir eterns si ens sabem lliurar sense por a la tragèdia i trobar un sentit allà on sembla que ja no quedi res.