L’illa dels morts és el tribut sentimental a una terra a la qual el poeta deu la felicitat dels seus darrers mesos: una felicitat que va arribar, un dia, de les blaves i eternes platges sicilianes, de la ciutat de Palermo, bressol real, i ara també poètic i metafòric, d’un amor que de vegades transcendeix la mera realitat per esdevenir oníric. A la manera dels grans cançoners amorosos, aquest Viatge a Sicília té una destinatària, Caterina, a qui l’escriptor es dirigeix per tal d’oferir un llegat que va més enllà del record i les paraules, perquè té molt a veure amb la vida i amb una de les seves raons fonamentals d’existència: el fet absolut d’estimar.