Des de l’atac terrorista l´11-S, la religió islàmica s’ha situat el centre del debat internacional. Els seus principis, el seu sistema de prohibicions i la seva rigorosa postura contra els actuals valors occidental es troben actualment en entredit. El que és políticament correcte és distingir entre un islam obert, pacífic i compatible amb la modernitat i, un altre que manté un ideari intolerant per a la pràctica de la fe. Però, és pertinent aquesta diferència? No té potser alguna cosa a veure amb aquesta actitud “políticament correcte” que evita tot debat, en detriment de l’anàlisi necessària? De manera incisiva, Anne-Marie Delcambre ens mostra que moltes de les prohibicions i de les impossibilitats de la religió islàmica no són només interpretacions errònies de grups integristes sinó que formen part de la naturalesa de l’islam, de l´Alcorà o de la tradició ortodoxa més consolidada i amb major nombre d’adeptes, des de la discriminació de jueus i cristians, la guerra santa, la visió acrítica dels texts sagrats, l’exclusió de la dona en certes sectors de la societat,… La conclusió de l’autora és que es fa indispensable un examen lúcid per assolir un diàleg autèntic amb l´islam.