Aquestes tres obres de teatre que presentem al lector català, Larmari, Aoi i El ventall dHanjo, formen part del repertori de peces de teatre no contemporani sorgides de la ploma audaç de lescriptor japonès Yukio Mishima (1925-1970). El no és avui dia, fins i tot malgrat lesforç renovador de Mishima, una relíquia del passat, mancada dun públic actual teatralment inquiet i innovador. Dorigen popular, el teatre no va esdevenir progressivament un senyal derudició i delitisme. Però la restauració Meiji, amb la revolució cultural que va aportar al Japó, arracona del tot el nô. Només una llunyana semblança amb lòpera europea en va salvaguardar la memòria. Mishima va ser més original i menys inclinat a lautoodi que molts deIs seus contemporanis. Sense deixar-se entabanar pels colors i les formes superficials del vell nô, va saber endinsar-shi fins a arribar-ne al moll de los i oferir-nos una escriptura nova duna aposta literaria antiga i desgastada per lús. El Japó del segle XX de Mishima ja no era el Japó deIs segles XIV i XV de Kanami i Zeami, els il·lustres fundadors del nô. Tots aquells mites i déus que habitaven els cels deIs homes antics, Mishima els retorna al lloc on lhome modern els ha sabut finalment reconèixer, al seu interior. Els contradictoris sentiments i accions deIs personatges són, com els déus i els fantasmes de lantigor, la veu sorprenent i terrible que els habita.