Ferran Aisa presenta en aquest llibre, de manera planera i rigorosa, el que va representar la Internacional i quina va ser la seva influència en el naixement de la cultura obrera. En el món global en què vivim és apassionant conèixer com davant l’explotació capitalista, els proletaris es van saber organitzar al segle XIX per crear la Internacional Obrera: l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Una organització que no vetllava només pels interessos immediats de la classe treballadora, sinó que mostrava els camins filosòfics vers una nova societat lliure i justa. Les idees de Marx , Engels i Bakunin van quallar en el proletariat internacional, que les va enlairar com a banderes d’emancipació humana. L’arribada a Espanya de Fanelli i Lafargue va determinar que les diferents opcions que representaven tinguessin incidència a la península Ibèrica. Però dels dos corrents del pensament més importants de la Internacional, el marxisme i l’anarquisme, aquest darrer va aconseguir l’hegemonia entre els obrers catalans. El llibre tracta també de l’aparició dels ateneus, les cooperatives, les mútues, les escoles, les publicacions, el dret a l’associacionisme, l’arrelament de l’anarquisme, la Comuna de París, l’escissió de la Internacional entre marxistes i bakuninistes, la fundació dels partits socialistes, els certàmens culturals, les lluites obreres, la repressió, la reconstrucció de l’AIT, el terrorisme i el nihilisme, i acaba fent un passeig per la Barcelona Rosa de Foc, anomenada així no solament per les bombes, sinó per la llum que irradiava la cultura àcrata.