Des de ben petit i durant molts anys, he sospitat que en algun lloc dels carrers d’Istanbul, en una casa semblant a la nostra, hi vivia un altre Orhan que se m’assemblava en tot, que era el meu bessó, exactament igual que jo. No recordo on vaig tenir aquesta idea, ni com se’m va acudir. Molt probablement se’m va gravar a conseqüència d’un llarg procés teixit de malentesos, coincidències, jocs i pors. Per poder explicar el que sentia quan aquell somni em començava a espurnejar al cap explicaré un dels primers moments en què el vaig notar de manera més clara.