El JO de Salvador Sostres lhem de llegir previnguts que estem davant dun trompe loeil literari. És a dir, un llibre que, si no hi parem atenció, ens pot portar a enganyar la nostra mirada de lectors. Es tracta duna obra que conté un pla de vida, com lautor mateix explica, per evitar que ens sorprengui la mediocritat, la indiferència, la falta dexigència o la falta dambició en la vida. El pla consisteix a no callar res, a no escatimar esforços, a fi de derrotar, des de la literatura, els seus fantasmes particulars i els seus enemics eterns. A mesura que avancem en la lectura ens preguntem si Sostres és, com en la pintura de Caravaggio de la portada, un victoriós David que finalment dorrota a Goliat o, al contrari, és el Goliat vençut per la suma de Davids del món que lenvolten. Per tancar aquesta contra només cal fer una última advertència: en aquest llibre res no és el que sembla, fins al punt que, possiblement, vostè, lector, se sentirà observat per les seves pàgines.