Tots quatre autors em van impressionar per la seva fermesa, preparació, claredat i voluntat. Per la seva ambició, basada en un fonament: creuen que tenen raó. I és així: són molt millors que no fou la meva generació, suposant que existís com a conjunt, i que ara l’anterior a ells mateixos, literàriament bona però encara massa tocada per l’esquer de les hipòtesis polítiques, les quals si no es poden evitar tampoc no ens han d’engolir, que és el que tan sovint passa o ens passa. (...) Aquests nous nous són els primers que són, històricament parlant, van néixer ja dins la democràcia, les condicions en què es va desenvolupar la seva adolescència fou la més envejable que s’hagi viscut a Occident i no diguem a Catalunya i a Espanya. I si ells funcionen realment, la seva vida i realitzacions encara ho hauran de ser més. Perquè no es tracta de redimir el país idealment; en tot cas, si hi ha d’haver qualsevol redempció, i que sigui evident no ho sembla, aquesta no començarà per les senyeres voleiades a la babalà sinó per la gran feina en profunditat que es pugui portar a terme, la que ells i d’altres facin o facem. Voldria que el lector em cregués i que llegís amb ganes aquests quatre veritablement nous autors.