Considerada el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, i amb èxit aclaparador arreu del món, Tòquio Blues narra l’educació sentimental d’un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s’enamora perdudament de Naoko, una noia continguda i impenetrable, i pateix una crisi postadolescent que el porta a l’aïllament social i a la reclusió. Per sortir-ne, i davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a un espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil. Tendra, escrita amb to melancòlic i sensual i amb un ritme molt àgil, Tòquio Blues és una novel·la rodona i plena d’humor que beu de Salinger, Sylvia Plath i Harper Lee. Amb el Japó contemporani com a teló de fons, i ple d’influències occidentals, Haruki Murakami ens narra, amb una encertada i equilibrada mescla de malenconia i sentit de l’humor, les angoixes adolescents, el desengany del primer amor, la reclusió en un mateix i el trànsit a l’edat adulta. Una obra mestra sobre l’amor a finals dels anys 60, Janice Nimura, The New York Times Se’l compara a Paul Auster, Salinger i Borges. Els seus llibres venen mil·lions a tot el món i un dia, diuen les seves creixents legions de seguidors, guanyarà el premi Nobel. Qui vulgui estar a l’última ha de llegir, sens dubte, Haruki Murakami, World Press Review Aquesta reflexió sobre la impossibilitat i els abismes de l’amor és esgarrifosa, però el veritable encert de Murakami és el sentit de l’humor i la imaginació que l’autor aporta fins i tot a les escenes més desesperades de la novel·la, The New Yorker.