A principis dels anys 60 a Pequín circulava el rumor que un soldat xinès havia servit d’aliment als voltors de les muntanyes del Tibet. Xinran, molt petita aleshores, va quedar fascinada per aquest relat. Però no va ser fins anys més tard, quan va conèixer Shu Wen, una dona xinesa que havia estat bona part de la seva vida perduda a les muntanyes del Tibet, que Xinran va entendre la llegenda. El 1958, Shu Wen tenia vint-i-sis anys. Ella i el seu promès Kejun eren joves estudiants de medicina que creien en els ideals del comunisme. Pocs mesos després de casar-se Wen rep la notícia que el seu marit, que s’ha allistat a l’Exèrcit Popular, ha mort en combat. Empesa per la ferma creença que Kejun encara continua viu, Shu Wen decideix seguir les seves passes i vitaja fins al Tibet. El silenci, l’altitud, la buidor i les condicions de vida extremes la terroritzen, però la ferma convicció que el seu marit encara és viu l’empeny endavant. És aquesta determinació la que la guia en la seva estada a les muntanyes del nord del Tibet, on viviu durant anys enmig d’una cultura desconeguda que finalment l’ajudarà a entendre l’altra cara de les veritats oficials. En aquesta novel·la commovedora, Xinran recrea l’increïble història de Shu Wen, un viatge èpic d’amor, pèrdua, lleialtat i supervivència en un relat intens que arriba al més profund.