La línia dombra conta la història dun jove capità de vaixell en el seu primer comandament, amb lembarcació aturada als mars tropicals, la tripulació presa de la febre, i el rosec dun sentiment dincompetència culpable. La novel·la és narrada des de la perspectiva dalgú que travessa la línia dombra, que fa el pas -com diu el mateix Conrad- de la joventut, amb la seva despreocupació i fervor, a una etapa més conscient i dolorosa de la vida.