A les ciutats les barreres arquitectòniques entorpeixen el quefer quotidià, arribant a produir autèntics clavills en el teixit social. Els autors d’este llibre reflecteixen el joc i les relacions que s’estableixen entre un barri perifèric marginat i el centre de la ciutat. La via del ferrocarril és la barrera urbana en este cas. L’acció se situa al Castelló de finals dels anys seixanta i la dècada dels setanta. La narració, a mig camí entre la novel·la, la crònica social i l’exercici de recuperació històrica, aconsegueix acostar-nos a un temps, a unes vivències i a unes relacions socials, que tot i estar situades a una ciutat especifica, esdevenen comunes a altres persones i espais.