Tot sovint, la imatge deis mediadors lingüístics -les persones que es dediquen a la traducció i a la interpretació- ha estat assimilada a la imatge d'un pont que permet que es comuniquin persones de llengües i de cultures diferents. Uaparent invisibilitat d'aquesta activitat professional no amaga la seva transcedéncia social. La feina deis mediadors lingüístics está relacionada amb la importació de productes culturáis (i dones, amb la fíxació de fronteres simbóliques), resulta fonamental en els processos d'agencament lingüístic (i, per tant, en la creació i la fíxació de la llengua estándard) i palesa les relacions de poder entre les diverses comunitats lingüístiques (es a dir, entre les diverses comunitats humanes). Aquest volum recull diversos treballs d'un grup de professors i investigadors de la Universitat de Vigo i de la Universitat Pompeu Fabra, que han volgut explorar algunes de les dimensions socials de la mediació lingüística.