La vida, dins de la gàbia, transcorre tranquil·la. Els ocells ho tenen tot: menjar, beure, engronsadores, jocs... I un amo que els cuida i els dóna més del que necessiten. Tot es trastoca amb l’arribada de n’Oriol, la darrera captura, que explicarà desesperat els colors, les olors i els amors de la vida en llibertat. Alguns es deixaran captivar per les paraules enlluernadores de l’ocell salvatge, mentre que altres, satisfets amb la vida despreocupada que els proporciona l’Amo, intentaran mantindre callat n’Oriol i continuar amb el poder a la gàbia. Tomeu Vidal explica amb belles paraules la lluita dels uns per escapar i la dels altres per continuar empresonats, el dilema de viure lliures però desemparats, o sotmesos però alimentats.