Aquest llibre descriu laventura viscuda per companys dOsona en una de les muntanyes més carismàtiques del Caxmir pakistanès (Nanga Parbat, 8.125 m). Les paraules de lEdu, propies duna generació que va al gra sense embuts ni condicionants, em van frapar. He llegit el llibre amb el mateix apassionament amb què ell el deu haver escrit, i he viscut laventura pas a pas. Tots els que hem trepitjat un cim de 8000 metres hem experimentat moments iguals als que ell descriu. El que passa és que no tots hem aconseguit transmetre com ell ho fa les sensacions del perquè pots passar de leuforia a langoixa dacord amb el teu estat psíquic i físic, i de lalegria compartida a la desesperació quan la muntanya se temporta un company i et deixa buit de forces i sentiments. (…) És llavors quan ens quedem nus davant la realitat, quan ens adonem que som capaços de descobrir en nosaltres mateixos sentiments que fins aquell moment havíem ignorant, ens adonem que tenim capacitat de sentir-nos increïblement febles, comprenem que no estem preparats per a la soledat, que podem sentir la por i la ràbia per la incertesa. De plorar en veure que cridem lamic i aquest ja no respon. (…) Fragments del pròleg de Jordi Pons