Del bagul que Fernando Pessoa va llegar a la posteritat-d’on surten els papers manuscrits o mecanografiats, signats per diferents personatges, que conformen bona part de la seva obra-va sorgir un misteriós quadern de tapes negres atribuït al Baró de Teive, que començava amb una decidida afirmació de voluntat suïcida i que anava encapçalat pel subtítol la impossibilitat de fer art superior. Més que un manual teòric o una guia de consells pràctics per a la vida-o per a la mort-, L’educació de l’estoic és una crònica personal de tot un camí voluntariosament disposat: l’exercici de la raó i les seves armes per erradicar el dolor i, consegüentment, l’abdicació-lúcida, implacable, irònica-davant la vida.