L’home gris del país de les màquines parla de la riquesa del món, de les seves cultures, paisatges i tresors, i sobretot de les diverses maneres de viure que tenen els pobles que l’habiten. Planteja el perill de perdre de vista allò que de veritat és important: ser feliç, viure amb dignitat, conservar l’equilibri del món. Però també obre un espai a l’esperança.