El número 66 d’aquesta «Colección La Puerta» està dedicat al simbolisme del mirall, posant de relleu, sobre tot, el punt de trobada que aquest representa entra la càbala y la alquímia: l’objecte de la visió profètica correspon a la primera matèria dels alquimistes. Notarem que la visió es produeix sobre un mirall i que, alhora, és el mirall mateix. Això significa que no se’ns està parlant d’una realitat merament intel·lectual, produïda dins o per la nostra ment, si no d’una realitat objectiva i física fruit d’una experiència sensible. La gran majoria dels tractats clàssics d’alquímia es presenten dividits, bàsicament, en dues parts: teòrica i pràctica. Aquesta divisió no l’hem d’entendre tan sols en el sentit de que primer hem d’estudiar els tractats dels «filòsofs pel foc» i després fer el que en ells se’ns diu, com si es tractés d’una recepta de cuina, si no que, d’acord amb el significat precís de la paraula teoria, és a dir, «contemplació», es tractaria, en primer lloc, de «veure», i per tant de conèixer la primera matèria, i després dur-la a la perfecció, com expressen els veritables filòsofs. Per a il·lustrar aquesta relació entre el mirall i la matèria dels filòsofs, aquest llibret no es limita a presentar alguns passatges d’escrits cabalístics i a traduir un tractat del llegendari alquimista grec Zòsim, si no que també s’ha recorregut tant a la mitologia grega, com al hermetisme cristià, la tradició islàmica o als contes tradicionals. Encara que no guardin una relació directe amb l’objecte d’aquest treball, s’ha cregut convenient incloure un article de Carlos del Tilo extret de les seves notes, així com iniciar una secci