L’escenari propi de la pedagogia és qualsevol dels espais on hi tenen lloc processos de formació (les escoles, naturalment, però també els mitjans de comunicació o les institucions culturals); l’objectiu és el d’intervenir en tots aquells processos i mecanismes que contribueixen a conformar la identitat i la consciència de les persones; i els subjetes són els infants, els adolescents, els joves, els adults i els ancians, en qualsevol dels àmbits en què es desenvolupa la seva vida. Vivim en la societat de la informació i, afortunadament, les agències i oportunitats de formació s’han multiplicat i diversificat en tots els plànols i etapes de la vida, de manera que avui és ja una obvietat afirmar que l’aprenentatge és un procés que no s’acaba mai. Si temps enrere el pedagog/a havia centrat la seva actuació gairebé exclusivament en l’àmbit escolar, és evident que aquest és ara només un dels camps possibles. Per això ens sembla aclaridor i entenedor definir els pedagogs/gues com a professionals de l’educació i la cultura.