En la seva darrera lliçó a la universitat, que constitueix l’epíleg d’aquest llibre, Modest Prats acabava confessant que «amb tantes paraules que us he dit i m’heu dit, m’heu acostat a la Paraula». Aquesta afirmació dóna un sentit precís i molt correcte al que ha estat la seva importantíssima aportació a la investigació científica i a la docència universitària: per a Mn. Modest Prats, la dedicació a la Filologia i l’estudi de tantes qüestions relacionades amb la llengua i amb la cultura catalanes han estat la via propícia per establir un diàleg fecund amb el món universitari i acadèmic, i per encarrilar, en bona mesura, les seves inquietuds intel·lectuals, sense perdre mai el referent, profund, de la seva relació amb la Transcendència. D’una altra banda, i lligada íntimament amb la seva fidelitat pregona a l’Església del país, la fidelitat al País, insubornable, ha marcat també profundament la seva trajectòria vital, ha condicionat i ha tenyit de forma constant la seva producció científica –les seves paraules– des dels inicis. El llibre que ara teniu a les mans no és pas una simple reimpressió dels escrits publicats de Modest Prats, amb alguna minúcia afegida. El que pretén aquest llibre és una autèntica reinterpretació de la seva obra, per situar-la en la dimensió i en el lloc que li pertoquen. Els treballs de Prats, alguns ben coneguts dels estudiosos del ram, altres avui segurament desconeguts o oblidats per quasi tothom, prenen efectivament una nova llum en posar-los junts, l’un al costat de l’altre. El que representaven paraules parcials en el discurs científic de la filologia, el que constituïen petits retalls d’impressions i d’opinions sobre la nostra història cultural, el que eren només engrunes produïdes arran de les circumstàncies i els compromisos d’una vida, uns al costat dels altres fan piló i evidencien u