Aquest llibre conté un recull de cinc estudis precedits d’un pròleg, que tracten de la llengua catalana des de diversos aspectes a partir de la perspectiva del centenari de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907). L’IEC és la institució fonamental que ha fet possible que la llengua catalana assolís una norma que li ha permès de figurar com a llengua en sentit fort –«infinitament apta», deia Fabra– en el context de les llengües del món. Entre 1907 i 2007 han passat cent anys fonamentals i crítics per a la història de la llengua catalana. Els estudis de Josep M. Nadal (pròleg), Narcís Iglésias, Margarida Casacuberta, Francesc Feliu, Joan Ferrer i August Rafanell fan una aportació significativa al coneixement de la llengua catalana i del context cultural que s’origina el 1907. L’autora i els autors dels estudis són doctors en filologia, membres del Grup d’Història de la Llengua i de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i professors de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Els treballs que aquí es publiquen van ser presentats en una jornada d’estudis que es va fer a la Universitat de Girona el mes de desembre del 2007, per commemorar el centenari de l’Institut d’Estudis Catalans i del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.