“No hi ha cap mena de dubte que els qui van organitzar l’anomenada Ruta del Cister, amb el desig de vincular unes terres que tenen un denominador comú en les tres grans abadies cistercenques de la Catalunya Nova, no podien preveure la gran embranzida cultural, social i econòmica i, no cal dir-ho, també espiritual que el projecte ha tingut. Les abadies conegudes, si més no almenys les de Poblet i Santes Creus, tenien ja d’antic un atractiu que les feia objecte d’interès per part d’un gran nombre d’excursionistes. Ara la cosa ha anat molt més lluny i la visita als monestirs cistercencs, que ja tenen per si mateixos prou atractiu per organitzar un viatge, s’ha vist ampliada i en certa manera complementada amb el coneixement d’una gran part del territori català inclòs en les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, amb tot el que representa el fet de trobar-se pobles bonics i paisatges encisadors, una gastronomia admirable i uns atractius culturals que fins ara passaven gairebé desapercebuts a un gran nombre de visitants. Conèixer millor el país és també un motiu per estimar-lo i sentir-se legítimament cofois de tot allò que al llarg dels segles els homes i dones de casa nostra han anat construint i conservant.” Del pròleg del Pare Jesús M. Oliver