“No tinguis por”, li vaig murmurar “Som com una sola persona” Tot d’una em va aclaparar la realitat de les meves paraules. Aquell moment era tan perfecte, tan autèntic. No hi havia cap mena de dubte Va envoltar-me amb els braços, em va estrènyer contra ell i fins l’última de les meves terminacions nervioses va prendre vida pròpia “Per sempre” va concloure.