“El meu germà Borja no es diu Borja. Es diu Pep. Els seus cognoms tampoc no són.Masdéu-Canals Sáez de Astorga. Tots dos ens diem Martínez, per la banda de pare, i Estivill, per la de la mare. Esclar que ningú no n’està al corrent que som germans. Germans bessons, per més inri. Per no saber-ho ni tan sols ho sap la meva dona.” Tot i que no s’assemblen en res, l’Eduard i el Borja són bessons. L’Eduard és apocat, assenyat i d’esquerres, però ha portat una vida massa convencional que comença a passar-li factura. El Borja és un home de món, somiatruites i de dretes, que sap com treure profit de les febleses i els assumptes tèrbols dels rics. Després de quinze d’anys de no veure’s les cares, els dos germans decideixen associar-se i treballar plegats en una singular empresa d’assessorament. Les coses es compliquen de sobte quan, pocs dies abans de Nadal, en Lluís Font, diputat i aspirant a la presidència de la Generalitat, els demana que investiguin un misteriós retrat a l’oli de la seva dona. Malgrat que la seva experiència com a detectius es redueix al film noir i a un grapat de novel•les policíaques llegides a l’atzar, els dos germans accepten el cas sense imaginar que la seva pròpia incompetència els portarà a haver de resoldre un assassinat estrany i refinat que té com a principals sospitosos certs membres de les classes benestants barcelonines.